miércoles, 11 de marzo de 2009


Estat actual de la intervenció a la Torre de Sant Baldiri

3 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Això és el que quan jo feia disseny anomenàvem una "xapussa". El "pegot", sobretot. I en quatre anys, això semblen les obres de la meva estimada Sagrada Família.

Florenci Salesas dijo...

Quan veig aquestes coses em venen ganes de muntar escamots d'afussellament. Com és possible que encara es facin aquest tipus de barbaritats?
Primer he vist la fotografia de l'anterior entrada. Després he llegit el text i, finalment, he vist la fotografia d'aquí. Cal que et digui, però, que no es veu molt clar l'aspecte de l'esglèsia en aquesta segona, però amb el que es veu n'hi ha prou per a agafar mala llet per tot el dia.

Jo ni sóc de la Selva, ni res que s'hi assembli. En un moment donat, bé podria ser un natural de Bangla Desh, posem per cas. Però aquest tipus de destrosses em fan mña igual. De vegades, sembla com si certs poders locals pensessin que, bé, com que això només ens importa a nosaltres, bé ho podem enllestir amb quatre cops de formigonera, total... doncs no senyor. Quan un poblet (ni que sigui la vileta més paupèrrima del món) té una petita joia, ni que sigui d'un valor mitjà (i això qui ho decideix, de fet?) ha de fer per manera de protegir-ho fins al final. El seu bé, la seva particularitat és el millor que té, el seu tresor, el que la fa única. Amb feines de "restauració" com aquesta, fem un pas cap a la uniformitat i la mediocritat.

L'atemptat no s'acaba només en el que es veu.

Quina ràbia!

(Perdona que el primer comentari que et deixi sigui tan incendiari, però és que els atemptats al patrimoni, sobretot quan venen de la pròpia administració, em posen negre).

Bon dia tinguem.

Florenci Salesas dijo...

Perdó, un error important: on posa "em fan mña" ha de posar "em fan mal".

Disculpa, però he teclejat realment massa ràpid.