sábado, 14 de marzo de 2009


Amb més de quatre mil peces de fons el Museu del Joguet de Figueres ens mostra un recorregut per les joguines tradicionals des de mitjans dels XX fins l'actualitat. Teatrins, circs, nines, pilotes, baldufes, cavalls de cartó, jocs de taula, jocs de màgia i construccions

Un recull de joguines ens reuneixen imaginàriament a l’entorn d’una taula, a les cuinetes a mida, al putxinel.lis de la plaça i fins al pati de l’escola jugant a bales. ...

Un trasllat immediat a records d'infantesa que ens transporten a un espai on el joc i la màgia ho inunda tot.

Una projecte museogràfic clàssic, tradicional, amb la tradicional vitrina... on el menut (i el no tant menut) troba a faltar la interrelació entre objecte i visitant, on la passió pel joc quedat limitat per l’obstacle vitri que es troba davant.

miércoles, 11 de marzo de 2009


Estat actual de la intervenció a la Torre de Sant Baldiri

Sant Baldiri de Taballera

Sovint un es pregunta com és que hi ha intervencions que han estat possibles a segons quines alçades de la nostra era. Resulta que el 2004, Sant Baldiri de Taballera (Port de la Selva ) va rebre un ajut interregional - Fons Feder (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)per a la restauració del conjunt arquitectònic.

Reviso per refrescar-me la memòria els objectius principals del Fons :

. Valorar i reforçar la cooperació regional entre els sectors públics i privats


. Aprofitar la sinèrgia existent entre la política regional i les polítiques comunitàries

. Els intercanvis entre regions i l’aprenentatge col.lectiu gràcies a la comparativa i difusió de les millors pràctiques

. La millora de la qualitat de les intervencions dels programes

M’adono que estem davant d’un gran enigma. Si la intervenció efectuada en el patrimoni arquitectònic en qüestió , després d’aquesta , ha estat una millora tal i com demana el fons FEDER, serà que hem d'entendre com a millora el retrocés en els avenços i reformes en els actuals criteris de restauració .

No només ens trobem amb una tasca inacabada, que presenta un estat deplorable de conservació sinó que a més- a poc més de quatre anys d'haver estat assignat l'ajut - el recinte es manté tancat al públic a la zona de l'ermita.

Això sí podem disfrutar d’un “pegot” d’obra vista que recobreix parcialment la torre de planta circular, a modus de reconstrucció, i podem també gaudir de restes de formigó d’una tasca, no només gens fidedigna a la seva història i evolució arquitectònica sinó que mostra una equívoca intervenció que sembla haver estat només per cobrir l’expedient.

Una bona i acurada restauració ha de vetllar per la Conservació, La Prevenció, la Salvaguarda, la pròpia Restauració i com no el Manteniment.

És obvi que en el cas de Sant Baldiri de Taballera, aquests factors no s’han tingut ja no mínimament presents sinó completament oblidats.
















viernes, 6 de marzo de 2009

Inversions en el patrimoni arquitectònic i museístic


El Departament de Cultura i la Diputació de Girona, han acordat una inversió de 6,5 milions d'euros per a la recuperació de cinc monuments de les comarques gironines.

La injecció de 5 milions es destinarà a cinc monuments declarats com a Bé Cultural d'Interès Nacioinal (BCIN) i són: el Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Castell de Montsoriu, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Ciutadella de Roses, i el Sant Sepulcre de Palera.

En resum una elecció que s'ha près tenint en compte el seu valor patrimonial, les patologies estructurals i constructives , l'equilibri territorial, la projecció social i la continuïtat dels projectes.

Pel tema de la millora de patrimoni museístic es destina 1,5 milions d'euros, base per la creació i de la Xarxa de Museus Locals de Girona amb l'objectiu de promocionar el patrimoni cultural, la formació i la documentació.
Bons aires per un inici de coordinació en política de restauració i promoció museística entre que aportaràn a aquests monuments no només una nova projecció social sinó també la consolidació d'uns projectes en latent transformació.

domingo, 1 de marzo de 2009

Recursos expositius per a públic infantil

Durant el 26 i 27 de Febrer s’han portat a terme al MMB (Museu Marítim de Barcelona) Jornades de Museus i Educació per abordar el tema de com presentar els recursos museogràfics al públic infantil. Orientades a museòlegs, pedagogs i historiadors de l'Art (...) el Seminari ha abarcat les diferents perspectives i projectes que s'estan portant a terme a diferents espais expositius. A través de museus i propostes , tant de les nostres contrades (Barcelona, Tarragona..) com d'Itàlia i França. s'ha pogut efectuar una aproximació a estudis, activitats, tallers, i experiències que ens acosta a les diferentes maneres de treballar el tema.

La primera ponència ens mostra l'engrescadora i gens habitual activitat de fer inauguracions de grans exposicions per a públic infantil. Presentat i exposat el projecte per Ismael Garcia i Mireaia Mayolas, tècnics del centre de recursos educatius del Mar, MMB on es presenta la possibilitat al públic de 3 a 12 anys de gaudir d'un moment especial amb l'assistència a la inauguració d'una exposició . La visita es centra en el discurs inaugural, la visita comentada i el tradicional “vernissage” posterior, convertint aquell espai per adults en un món també propi que els porta lògicament a sentir-se el museu com un món més proper

La proposta del MAMT (Museu d’Art Modern de Tarragona), a mans de la tècnica Marisa Suarez, on els alumnes de centres diversos tenen la possibilitat de portar a terme tot el procés de creació i exposició d'una obra. Amb el programa Les Escoles exposen al MAMT, obres que creen i treballen durant tot l'any els centres educatius i que després seran exposats al públic al museu donen lloc a un aprenentatge suplementari i molt més profund de l'elaboració, procés i montatge d’una exposició acosta sense dubte a l'adolescent al museu vivint-lo en primera persona.

Espais i intervencions de pedagogs com Mauro Speraggi del Tintinnabula Museo de Ravenna (Itàlia) fan viure amb passió la interelació entre objecte i usuari. El joc, la natura i la creativitat com a ens vertebrador d'un discurs en el que el món sensorial pren el paper principal. Iniciatives com la molt interessant publicació Rivistadada, són la mostra inequívoca d’una exteriorització per transmetre poèticament el missatge a l’infant.

Amb Arianna Sedioli d’Arte Sonora per i Bambini se’ns presenta una nova visió . Partint del concepte, elaboren mostres-sempre de caire itinerant- en les que la multisensorialità acompanya la voluntat inicial i objectiu principal Assaggia l'Arte.A través de fragàncies, sons, sabors, i la pròpia praxis a la mostra els recursos expositius esdevenen el llenguatge clan per l’aprenentatge. El laboratori d’un espai on l’experiència i la vivència es converteix en regal.

Sempre queden és clar, propostes més conservadores , com el cas presentat per Bruno Ponsonnet , cap del Servei cultural del Musée de la Marine de Paris,. La visió pròpia d’aquest museu entès com a ens tradicional –espai expositiu tancat- és que el museu ha de presentar grans nocions generals però no s’ha d’entendre com a centre d’interpretació consagrat a la descoberta.

Com comentà Tomislav Sola a les jornades organitzades per l’Institut Català per la Recerca del Patrimoni el mes d’octubre del passat any a la Fontana d'Or de Girona, allò important és trovar la via per transmetre el missatge que arribi a l'espectador, el què transmetre a través d'un objecte o d’un concepte.


Unes jornades fresques, interessants, on s'ha pogut gaudir de ponències plenes de passió i il.lusió, on hem pogut veure diverses vies d'actuació, totes elles convergint en el punt d'atreure un públic menut a un espai que té també el seu costat de diversió.

La passió per fer una feina ben feta, l’alternativa a un espai entès com a avorrit i mort, és o ha de ser un tempo passato , cal que l’engrescadora tasca de fer viure les obres – d’experimentar-les, tocar-les, dibuixar-les, olorar-les..- sigui el motor que farà clau la visita al museu i que convertirà en un èxit l’aventura, anomenada a partir de llavors RETORN.


Del Mite al Fetixisme



Per tots és sabut que el mercat de les arts ha estat sempre regit per la llei de l'oferta i la demanda, i que d'entre aquesta i les altres premises que aporten el valor de la peça la procedència és un factor clau.

Art Price informa del record de subhasta de Pierre Bergé de peces oficiada al Grand Palais de Paris per Christie's del 23 al 25 de febrer d'enguany. Una marató de tres dies que ha aconseguit el record de les subhastes de col.leccions privades. Un conjunt d' antiguitats , escultures i pintures procedents de la col.lecció privada d' Yves Saint-Laurent.

Mentre el AMCI (Art Market Confindence Index) està en números vermells, la venta de la col.lecció privada d’Yves Saint –Laurent (comprenia entre d'altres obres de : Munch, Rouseau, Mondrian, Picasso, Léger, Seurat, Modigliani, Klimt...) ha batut records.

Un detall… un joc de tasses de porcellana de Sèvres, que havia sortit a 40.000 euros s'ha venut a 300.000 Euros.

En un mercat en què està a l’ordre del dia hipotecar obres d'art per poder mantenir el ritme de vida, un estat d’euforia temporale , fruit de l’aparició que provoca la figura pública.



Potser un intent d’assolir la posteritat o la fama., i … segurament un mercat i un públic que confòn mite i fetixisme.

sábado, 20 de diciembre de 2008